Avui volem donar una especial atenció a la
salut de les dones o millor dit a la visió de gènere de la salut. Volem posar sobre la taula diversos conceptes
i diverses reflexions que, des de la passada infu-xerrada, ens hem anat fent.
Parlar
de salut fa evocar infinitat d’inquietuds: què vol dir mirar la salut amb biaix
de gènere? Actuen els medicaments de manera diferenciada, en funció de la
nostra diferencia biològica? Està medicalitzada la dona? Perquè?... Totes
aquestes qüestions ens estan portant a una sèrie de reflexions sobre la salut i
què vol dir aquest concepte.
Podríem començar descrivint què vol dir salut,
i quant parlem d’aquest concepte no només ens hem de referir al concepte físic
de la persona sinó a un concepte molt més ampli, la part holística de la
persona, és a dir: salut emocional i física; en definitiva aprendre a cuidar i
estimar el nostre cos i també la nostra ment.
Vivim en una societat en la que estem
esclavitzades pel temps i això significa que no ens donem espai per parar i
observar-nos per saber com estem per dins. Les
conseqüències d’una societat industrialitzada i en aquests moments les
greus conseqüències de la crisi actual, fa que moltes dones revisquin
situacions de desemparament i desigualtat i d’un fort desgavell emocional i per
tant físic, no oblidem que moltes malalties físiques tenen una arrel emocional.
Un tant
per cent molt alt de dones pateixen patologies cròniques, associades la majoria
de vegades, a persones que han mantingut en el temps altes pressions psicològiques,
podríem parlar de depressió, dolors crònics, fibromiàlgia, mals de cap, etc.
Son patologies associades més a dones que a homes i en conseqüència la dona
està sotmesa a sobre medicació per poder realitzar les seves tasques diàries.
No pretenem entrar en el debat dels interessos
farmacèutics d’aquestes grans multinacionals, però no podem obviar els
beneficis que en treuen a costa nostra.
Moltes son les malalties que ja, des de ben
petites, ens tenen estigmatitzades, passant per l’adolescència fins a la
vellesa; no podem donar la responsabilitat total de tot el que ens passa a
d’altres persones, doncs nosaltres hi juguem un paper primordial alhora de
decidir què volem i com ho volem, però cal informació i posicionament. No volem
ser titelles d’un sistema sanitari que ha estat construït des d’un punt de
vista androcentrista. Cal un biaix de gènere en les patologies, no totes les
persones funcionem de la mateixa manera i no totes necessitem el mateix i això
significa començar a tenir en compte la persona en tota la seva globalitat i
tenir una visió més amplia, i deixar de diagnosticar amb una visió mecanicista del cos.
...
|
Salut implica
analitzar-se, mirar-se, observar-se i això vol dir moltes vegades haver de
parar i donar-nos temps a nosaltres mateixes per poder-nos cuidar, mimar i
estimar.
Salut no
significar curar-se, sinó que significar sanar; sanar ferides, aprendre,
evolucionar, realitzar els nostres somnis i no el dels altres i això comporta
moltes vegades fer un gir en les nostres vides.
Formem part d’un
tot global i nosaltres només som una petita partícula dins d’aquest tot. La
filosofia xinesa comenta que hem d’anar d’acord amb la naturalesa, que és
ella la qui ens guia i dona informació de com hauríem de moure’ns,
comportar-nos i actuar, però sembla que hem perdut aquesta capacitat per
escoltar, hi tenim molt de soroll en la nostra ment i aquest soroll ens fa desequilibrar-nos
i emmalaltir.
No només ens fa
falta una mirada més rica i saludable, sinó una mirada crítica i de gènere
per arribar a entendre que les persones no estem formades per simples peces
engranades entre sí, sinó que formem part d’un tot amb necessitats
diferenciades.
|
Sandra Fullola
Podeu escoltar el programa sencer a:
